Cesar, "me gusta que me hagas està pregunta" ...

He esperat uns dies a respondre, bàsicament perquè he prioritzat la prova d'avaluació i també com sempre he deixat a la meva musa, inspiració, mestre (o alumne) interior com el volem anomenar que em fes la feina.

En aquests dies intensos de classe, des dels companys/es han sortit infinitat de definicions, en les teves diapositives ni han unes quantes totes elles encertades i molt aclaridores, les que hem anat dient el coach "juniors" algunes també.

Tu apuntaves, comentaves, i ajudaves a acabar de completar l'intent de la descripció... inclòs a vegades felicitaves si l'encert en la descripció era mereixedor.

Darrere, davant, a sobre, a sota, dins, fora, al costat, a dalt, a baix, en la mateixa ombra, en el seu reflex, en els seus pensaments, en les seves emocions, en els seus sentiments, en la seva ànima i en les altres dimensions que potser ara no puc o no sé descriure; l'ésser humà contempla l'univers, el seu univers gran o petit. En la seva trajectòria, projecta, sent, vibra, visualitza i s'expressa en una freqüència única, la seva. De vegades es troba perdut, aturat i en aquells moments vol reprendre la ruta que el va portar a la seva existència. En aquest moment de dubtes és quan pot acudir a altres éssers que per coneixement, experiència, per evolució el poden ajudar en aquella intersecció del seu camí.

En aquesta pausa, en aquest regal del present, és quan li pot fer falta que un altre ser de confiança, de consciència, sense altre afany que posar-li a l'abast les eines que ell coneix, que domina, que han ajudat a altres i han estat útils demostradament en altres ocasions li facin reprendre el seu camí, el de la seva extraordinària vida.

El nom del curs ajuda a respondre el que per mi és el coaching: